Aquesta setmana hem patit una desgràcia a Agramunt. Per endavant, tot el nostre respecte a les víctimes, als familiars i a tots el que estan patint les conseqüències de la mateixa, el nostre suport.

Vivim en una societat que ens ha venut, i de la que tots exigim el risc 0, i això no existeix. Les inundacions i altres fenòmens continuaran existint, fem el que fem. El que podem intentar és atenuar les conseqüències. Així ho reconeix la Directiva Europea sobre inundacions del 2008. Amb el temps que està publicada ara es comença a adaptar molt tímidament, tot i que encara es continua prohibint activitats a les zones inundables, que segons la Llei d’aigües Espanyola parla de les zones amb un període de retorn del 500 anys. Si mirem el planell que te la Confederación Hidrográfica del Ebro a la zona d’Agramunt, significa gairebé mig poble.

Si la Llei diu això, com es permet que a mig Agramunt continuï vivin gent ? s’hagi permés fer més cases, inclús una residència, una guarderia, …..

Zones inundables – Agramunt

Si mirem el planell d’inundabilitat de la Confederación veurem que hi han molts pobles afectats, inclús infraestructures recent fetes com el nou Aeroport de Barcelona que està en una zona inundable amb aquets criteris, tot i que no és competència de la Confederació.

Aquest context legal, és una situació insostenible i irreal. Per posar un exemple és conegut que tot el litoral oest de nord-americà i sud-americà està sobre una falla tectònica i que pateix terratrèmols tot sovint, a Xile recentment, algú s’ha plantejat d’evacuar definitivament tota la zona per eliminar el problema ?

La solució ?
Aplicar la Directiva Europea amb criteri. Identificar les zones de risc, conscienciar a la població que visquem en zones susceptibles de risc, transparència de dades i plans d’avisos efectius.

Els ciutadans hem de ser els primers en canviar, en no esperar que ho faci l’administració, en donar la culpa a un altre, ens hem de mantenir alerta.

L’administració ha de posar les dades a disposició pública, i eines efectives d’avis. Avui, amb les noves tecnologies, tenim eines molt efectives de predicció meteorològica, fem-les públiques. Existeixen eines que amb l’informació meteorològica, la informació del terreny i el seu estat, prediuen els efectes de les avingudes amb molta precisió amb dos hores d’antelació, existeixen, no és un somni, invertim-hi, invertim amb sistemes d’avisos que puguin arribar a tota la població d’un espai, a més de Protecció Civil, avui és possible, quasi tots tenim un mòbil intel·ligent a la butxaca.

Invertim amb difondre la cultura del risc. Com han fet en altres indrets, per exemple al Japó.

I hem de dissenyar les infraestructures pensant en aquest risc que tenim, per que puguin atenuar els efectes, i tenir les menors conseqüències.

En tots els errors que s’han comés en aquest episodi, cal destacar per sobre de tots, la manca de cultura del risc. Per tot, i a pesar de les greus conseqüències, haurem d’aprendre tots plegats, començant pels mateixos ciutadans, però que també les administracions siguin més eficaces.

La Generalitat està fent passos importants per adoptar aquesta nova filosofia de gestió del risc, nosaltres ho coneixem bé per l’afectació concreta als càmpings, ara manca l’evolució de la Confederación Hidrográfica del Ebro, i una difusió social de la filosofia de la gestió del risc, l’única clau per sortir ben parats a llarg termini d’episodis com aquest.

Després de anys de treball en aquest sentit, pensem que costarà, però que ens en sortirem de conviure al nostre territori amb el risc d’inundació, i que serem capaços, un dia, de reaccionar amb maduresa i eficàcia, tota la societat, davant d’un episodi com aquest de forma que no causi cap mal a les persones.