La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, estableix el marc normatiu aplicable a les relacions de consum en l’àmbit territorial de Catalunya que tenen lloc als establiments comercials, entre els quals s’hi inclouen els establiments de restauració (bars, bars-restaurants i restaurants).

El Codi de Consum de Catalunya constitueix el marc normatiu d’obligat compliment als efectes de garantir una adequada protecció dels drets de les persones consumidores i unes condicions de lleialtat i transparència en el mercat. Per això, l’incompliment d’aquest règim legal pot constituir una infracció administrativa en matèria de consum a la qual resulti d’aplicació el règim sancionador establert en aquesta mateixa llei.

Dit això, en aplicació d’aquest marc normatiu, sens perjudici de les obligacions derivades de la normativa d’higiene i sanitat, les principals obligacions dels establiments de restauració són, en síntesi, les següents:

1. Requisits dels preus

Els establiments de restauració han d’exhibir el preu de venda dels menjars i begudes que es troben en condicions de servir a les persones consumidores. El preu es pot informar a través d’una carta, rètol (per exemple, una llista de preus) o fullet que haurà d’estar a disposició de les persones consumidores abans de fer la comanda.

El preu ha d’indicar l’import total que s’ha de satisfer i ha d’incloure els impostos. És a dir, recordeu que el preu ha de ser sempre amb l’IVA INCLÒS. En el cas que l’establiment cobri un preu diferent en funció del lloc on se serveixin els plats o les begudes, caldrà indicar el preu complet per a cada cas, com ara, per exemple, el preu cobrat a la barra, el preu cobrat a les taules i el preu cobrat a la terrassa.

Des de la Federació d’Hostaleria de Lleida, recomanem:

• Als bars, a més de tenir la llista de preus exhibida de manera ben visible a l’interior de l’establiment, si es fan entrepans o tapes, que es disposi també de fullets amb els preus d’aquest productes repartits per les taules i a disposició dels clients (no és obligatori tenir-ne a cadascuna de les taules).
• Als restaurants, que també tinguin exposada la carta a l’exterior de l’establiment, com fins ara, tot i ja no ser obligatori. És una forma de donar més informació al client i de fer publicitat dels productes que ofereix l’establiment.

Els establiments de restauració no poden cobrar conceptes com ara coberts, taula o similars. En el cas que l’establiment cobri algun import en concepte de reserva anticipada del servei, cal informar el client del preu complet del servei de reserva, amb independència de quin sigui el mitjà emprat per fer-la efectiva.

En cap cas es poden cobrar serveis o conceptes no sol•licitats expressament pel consumidor en el moment de fer la comanda del servei, com ara, per exemple, entrants.

Els establiments de restauració no poden cobrar cap import als seus clients pel fet d’utilitzar els serveis-wc.

En el cas que el restaurant o el bar facin menús per a la clientela hauran d’informar pels mitjans esmentats del seu preu global i dels conceptes que inclou aquest servei, indicant, per exemple, si s’inclou la beguda. El consumidor que sol·liciti un menú estarà obligat al pagament íntegre del preu establert encara que renunciï a consumir algun dels seus components.

2. Tiquet de caixa o factura

Els establiments de restauració han de lliurar una factura o tiquet de caixa un cop finalitzat l’àpat o consumició l ‘han de presentar al consumidor per tal que aboni el preu del servei.

Les factures o tiquets que s’expedeixin han de fer constar els diferents conceptes amb els respectius preus per separat de forma desglossada amb inclusió dels impostos aplicables i d’altres despeses addicionals.

En les factures o tiquets dels menús s’ha de consignar únicament la seva identificació i el seu preu global sense necessitat de desglossar cada concepte ni el seu import. En el cas que la persona consumidora hagi sol•licitat algun servei no inclòs en el menú, la factura o tiquet haurà d’incloure aquest concepte i el seu preu.

Els preus facturats en cap cas poden ser superiors als preus exhibits o publicitats al consumidor.

3. Pagament amb targeta de crèdit i dèbit

En el cas que l’establiment de restauració admeti el pagament amb targeta de crèdit o dèbit, no es poden incrementar els preus per raó de la forma o el mitjà de pagament en quantitats superiors a les despeses que l’empresari hagi de suportar de forma directa com a conseqüència de l’admissió del mitjà de pagament electrònic.

És a dir, l’empresari o comerciant únicament pot repercutir al consumidor la comissió suportada per la utilització del mitjà de pagament electrònic i, en cap cas, en podrà incrementar l’import. En tot cas, caldrà informar les persones consumidores de l’import de la comissió aplicable o del seu mètode de càlcul.

4. Horari comercial

Els establiments de restauració han d’informar de l’horari al públic, de tal forma que aquesta informació sigui visible de fora estant fins i tot quan l’establiment roman tancat.

En aquest sentit, l’article 72.1.a) i Annex IV.1 del Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives, estableix l’obligació de disposar d’un RÈTOL D’IDENTIFICACIÓ I INFORMACIÓ PER A BARS, RESTAURANTS I BARS-RESTAURANTS, a l’exterior d’aquest establiments, en un punt proper a l’entrada principal, plenament visibles per a totes les persones que hi accedeixin. La mida del rètol ha de ser com a mínim 40 cm. d’amplada i 25 d’alçada (DINA3) i la lletra de caixa alta, de 36 punts com a mínim. En aquest rètol ha de costar el nom de l’establiment, l’activitat inclosa a la llicència, l’horari d’obertura i tancament i l’aforament autoritzat.

D’una banda, us adjuntem un model de rètol a imprimir amb DINA3, i de l’altra, us facilitem a efectes informatius, un quadre-resum amb els horaris d’obertura i tancament, on podreu trobar els horaris dels bars, bar-restaurants i restaurants.

5. Fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia

Tots els establiments de restauració han de disposar de fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Aquí trobareu el model de fulls oficials.

Els establiments comercials han d’exhibir al públic, de manera permanent i en un lloc ben visible, un cartell on s’anunciï la disponibilitat dels fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia. En aquest cartell, també s’ha d’indicar un número de telèfon d’atenció ciutadana per realitzar consultes de consum i, si l’establiment en disposa, també hi ha de constar el número de telèfon o l’adreça de correu electrònic d’atenció a les persones consumidores. Aquí trobareu el model oficial de rètol.

6. Requisits lingüistics

Les persones consumidores tenen dret a rebre en català les cartes, les factures i els tiquets de caixa, així com qualsevol altre document comercial relacionat amb l’activitat de restauració prestada a l’establiment en concret.

Igualment, també ha de constar en català la informació de caràcter fix entre la qual s’hi inclouen els cartells o rètols dels establiments de restauració, tant si es troben a l’interior de l’establiment com aquells que es col•loquen a l’exterior del local.

Finalment, els cambrers i altre personal que mantingui un tracte directe amb les
persones consumidores han de trobar-se en condicions de poder atendre els clients en la llengua oficial que aquests últims escullin: en català o bé en castellà.

7. Requisits de comercialització de l’oli

L’oli s’ha de posar a disposició de les persones consumidores en les condicions d’etiquetat i envasat establerts a la normativa vigent:

• L’oli s’ha de posar a disposició de les persones consumidores en un envàs etiquetat segons allò establert a la normativa vigent.
• L’oli s’ha de posar a disposició de les persones consumidores en un envàs amb un sistema d’obertura que perdi la seva integritat després de la primera utilització.
• Els envasos que per capacitat es puguin posar a disposició de les persones consumidores més d’una vegada han de disposar d’un sistema de protecció que impedeix la seva reutilització.

La comprovació del compliment en els establiments de restauració d’aquests requisits de comercialització de l’oli s’efectua per part dels inspectors de l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat.

Per últim, us recordem que podeu obtenir tots els rètols que son obligatoris en els establiments de restauració, tant els imposats per la normativa de consum com per la normativa sanitària, d’activitats recreatives i de joc, accedint a www.hostaldata.com , apartat Temes d’Interès – Rètols .

Si teniu qualsevol dubte sobre aquests temes, podeu consultar al Servei Jurídic:

Javier Portolés García
Tel. 973.24.88.58
E-mail: jportoles@hostaler.org