L’ús de dispositius mòbils ha crescut de manera exponencial en l’última dècada i és que s’ha convertit en una eina indispensable dins la vida diària de gairebé tothom. Això ha provocat que molts negocis ofereixin el servei de wifi de manera gratuïta com un signe de modernitat o bé com a un obsequi de cara als clients.

Però som plenament conscients dels riscos o de les oportunitats que provoca ?.

Des del punt de vista tècnic

Deixar l’accés wifi en obert, sense cap tipus de control és una temeritat (ternir-lo sense contrasenya, publicitar-la dins l’establiment o donar-la al client que ens la demana). Més encara si el wifi que s’ofereix als clients és el mateix que s’utilitza per al funcionament del mateix negoci. És una porta oberta a què qualsevol usuari amb uns mínims coneixements tècnics, pugui bloquejar l’operativa diària de l’activitat (cobrament de targes, TPV, etc).

En els casos que es vulgui oferir servei de wifi, és important diferenciar la xarxa pública (la que deixem als clients), de la xarxa privada (la del negoci).

Des del punt de vista comercial

Conèixer els hàbits o gustos del nostre client dins de l’establiment pot ser una informació molt important a l’hora planificar campanyes, nous productes, etc. Donar accés wifi als clients és un sistema de recollir dades del que fan dins del local, com per exemple els horaris de més assistència , quines zones són les més concorregudes, etc. Aquestes dades es poden monitoritzar i generar informes. També es pot utilitzar per fer publicitat d’ofertes o per redireccionar a les xarxes socials per dinamitzar-les. Dependrà de l’estratègia comercial que cadascú tingui.

Des del punt de vista legal

El fet d’oferir accés wifi a l’establiment converteix a l’hostaler en prestador de serveis d’intermediació i per tant està subjecte a una normativa i a unes obligacions. Concretament les normatives que afecten són:

• Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic
• Llei 9/2014, de 9 de maig, General de Telecomunicacions
• Llei 15/1999, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD) i el seu Reglament de desenvolupament (Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre).

D’aquestes normatives se’n deriven les següents obligacions:

• Deure de complir amb la normativa de protecció de dades :  ja que es sol·liciten i es requereixen dades personals necessàries per identificar als clients abans de donar accés a la xarxa wifi.
• Obligacions d’informació sobre seguretat: informar als seus clients de forma permanent, fàcil, directa i gratuïta, sobre els mitjans i eines que augmenten la seguretat en l’ús de la xarxa, així com de les possibles responsabilitats en què poden incórrer per l’ús d’internet amb fins il·lícits.
• Obligació de conservació de dades: S’hauran de conservar les dades generades o tractades en el marc de la prestació de serveis de comunicacions electròniques, per a la cessió de dites dades als agents facultats “sempre que li siguin requerits a través de la corresponent autorització judicial amb fins de detecció, investigació i enjudiciament de delictes greus contemplats al Codi Penal o a les lleis penals especials.
• Obligació de facilitat dades dels usuaris necessàries per a la seva identificació i restricció en la prestació de serveis: Els òrgans competents amb l’objecte d’identificar a responsables que hagin pogut estar realitzant una  conducta presumptament delictiva a través de la xarxe wifi del local, prèvia autorització judicial podran requerir als prestadors de serveis la cessió de dades que permetin aquesta identificació a fi que puguin comparèixer al procediment.

Les sancions en el cas d’incompliment d’aquesta normativa en els casos més greus, pot donar lloc a multes per import de fins a 600.000€

Dins el mercat existeixen infinitat de sistemes per gestionar una xarxa wifi que compleix els requisits de tot el que s’ha explicat. Aquest vídeo resumeix d’una manera senzilla el seu funcionament.