Lleida compta amb la superfície esquiable més important de Catalunya, i Catalunya la d’Espanya. El producte neu, amb l’esquí alpí, al capdavant, però amb diferents modalitats que cada vegada estan adquirint més adeptes, està demostrat que és un dels més interessants per una destinació turística, per diferents factors, que fan que la despesa mitjana dels usuaris sigui de les més elevades.

En una comarca com l’Aran, s’ha demostrat que ha passat de ser de les més pobres per renta per càpita d’Espanya, als anys 60, a les més riques en l’actualitat, amb tot el que comporta aquest fenomen. Tot un luxe demogràfic, i més avui, on els grans centres poblats actuen com a imans de població sistemàtics, respecte de les zones més allunyades, com les nostres de Lleida.

El fet que Lleida compti amb una de les superficies esquiables més grans d’Espanya, ha permés que Lleida, durant anys i combinat amb la temporada d’estiu, hagi estat líder turístic de zones d’interior a Espanya.

Si parlem de futur, no ens podem oblidar del canvi climàtic i els seus efectes. Tot i que aquests darrers anys, al pirineu ha nevat més que mai, la temperatura mitja del planeta, augmenta, és un fet objectiu, no suposicions. Aquest mes de novembre, el Secretari General de la ONU, ha fet una crida a tots els països, per que d’una vegada es prenguin mesures, per atenuar els seus efectes.

S’ha fet, tristament tradicional, que al aproximar-se l’inici de la temporada de neu, la Generalitat salvi la vida a l’empresa propietaria i explotadora de l’Estació d’esquí de Boí Taull, i pel que suposa també, a l’Alta Ribagorça i al conjunt de l’economia Lleidatana, concedint un crèdit, sempre in extremis, per poder iniciar l’activitat. Gràcies, per que sense aquest crèdit l’estació no podria obrir, i perdíem un reclam d’un alt valor turístic.

Dit això. Algú ha pensat amb traçar una estratègia dels propers 15/25 anys pel sector de la neu ? o la estratègia és simplement concedir el crèdit a última hora ? Algú ha pensat que aplicar aquesta solució sistemàtica, respon més a la política d’anar tapant forats, que a actuar estratègicament a mig i llarg termini ? Aquesta situació comporta tot una reacció amb cadena de decisions a l’entorn de l’economia de l’estació que porta a la precarietat en lloc de la solidesa. No es l’únic cas, i no estic dient que no s’esmercen esforços, personals i econòmics, tenim l’actuació de la carretera d’accés a Portainé, l’instal•lació de parallaus a la Bonaigua o la mateixa explotació de les pistes de Portainé i Super Espot, del Pallars, com actuacions que semblen més producte de l’improvisació que de la planificació.

Pensem que s’hauria d’actuar més estratègicament per afrontar el futur, amb temes tant cabdals per l’economia del nostre territori, i per tant pels propis Lleidatans. Si analitzem l’estructura empresarial, ens poden adonar que de Balaguer cap al Pirineu, gairebé no tenim cap empresa del sector secundari. ( es poden comptar amb els dits d’una ma ), les del sector primari, molt dependents de les subvencions, i amb dificultats, recentment Copirineo i Tradema han tancat. Resta el sector terciari, basat pràcticament amb el turisme. Nosaltres venim denunciant la desatenció als problemes que anem detectant, i intentem posar en relleu com ho solucionen en altres zones, i a pesar del, aparent, poc volum, la rellevància que suposa pel conjunt de la nostra economia.

Per ubicació, comunicacions, població, ..difícilment Lleida tindrà propostes per macro-projectes, com Barcelona World o el Parc Ferrari o el mateix Port Aventura, que dinamitzin les diferents zones, el que hem de fer és gestionar amb visió estratègica els recursos que tenim, la neu, el parc nacional, el noguera pallaresa, els pantans, la pesca, el romànic, son alguns exemples, que ben gestionats, poden ser els nostres motors de present i futur. I per que sigui així, hem de traçar estratègies d’alt nivell, que en l’actualitat no detectem, sense baixar la guàrdia amb termes medioambientals, que a més son el garant de sostebilitat, i que permetin oferir perspectives de futur a la nostra gent.

Vull felicitar efusivament la tasca feta per Baqueira Beret, i totes les persones que hi han col·laborat amb els seus projectes, en aquests 50 anys que celebra aquesta temporada. A més de ser una excepció essent pràcticament l’única estació hivernal privada rentable de tot l’estat espanyol, ha aconseguit capgirar la renta per càpita de l’Aran, de pràcticament les últimes posicions a les primeres, ha permès que les últimes generacions s’hagin pogut guanyar la vida dignament on ha nascut i està sent un dels motors econòmics més importants de tot el Pirineu, francès i espanyol, en uns moments extremadament difícils, i en una zona geogràfica que tota l’economia depèn del turisme. Un equilibri perfecte entre empresa i desenvolupament social, totalment constatable i difícilment igualable..

Ramon Solsona Vila
Secretari General d’Hostaleria de Lleida

Notícies Relacionades
Boi Taull rep els 750000 euros del Govern i la plantilla deixa la vaga
Reñé exigeix un model de gestió públic o privada per Boí Taüll
Recta final de la campanya de neu