Aquest cap de setmana passat a Lleida s’ha organitzat una fira de “food trucks”. Està de moda, és simpàtic, escaient a l’època de l’any, te un bon format, paga l’ocupació de via pública, tothom content. La nostra visió com a gremi d’hostaleria, és que la competència estimula, ens fa posar les piles al sector i millora el criteri del client, però per que ho considerem competència hauríem de partir de les mateixes condicions, i comparar una venda ambulant amb una activitat d’hostaleria, des del punt de vista tècnic, no és pot comparar. Per tant ja està bé que coneguem aquesta tendència, però no ho considerem que sigui motiu per que es faci una programació de diversos caps de setmana, i que passi de ser un estímul,

Foto: www.naciodigital.cat

Tots aquests requeriments tècnics que ens requereix l’administració i que en els últims anys ha augmentat significativament, suposen una garantia per l’administrat, però també un cost per l’empresa. Cost que la venda ambulant no te.

És una activitat que fa temps que existeix, inclús a Lleida, donant suport a les fires o a les festes majors. No s’ha inventat res nou, el que passa és que ara amb la Tv s’hi ha sumat glamour i s’ha possat de moda, fins al punt que es pot muntar una fira amb aquest motiu. Pensem que els Ajuntaments no han de reglamentar res, ja ho tenen fet i previst, tal i com ho feien fins ara, permeten aquestes activitats en moments puntuals, com fires o festes majors.

En algunes ciutats que s’havia anat més enllà, s’estan retirant les llicencies.

Aquest és similar al fenomen global, de l’economia col·laborativa, , que afecta a molts sectors, els hotels amb els pisos i habitacions, als taxis. L’aliança amb les noves tecnologies i grans capitals, ha fet que s’estiguin estenen a una velocitat increïble per tot el planeta.

Aquesta denominació, que engloba bona part d’aquest concepte. En aquest cas dels “foot trucks” una variant que comparteix els pocs requeriments legals amb comparació amb les empreses hostaleres establertes.

Segurament ens hem passat de la ratlla legislant i regulant les activitats, fa temps que ho denunciem, i si ens situem en el paper del client consumidor, que també som, hauríem d’exigir al sistema un mínim de garanties ?

Les empreses clàssiques establertes estant en un carrer sense sortida, l’administració no afluixa, al contrari pressiona als establers, tenim casos sobre la taula a Lleida increïbles, i per un altre costat l’administració comença a legalitzar activitats amb requeriments per sota els mínims, o permet activitats com la d’aquest cap de setmana, esgrimint que paguen l’ocupació de via pública, com si els nostres establiments no paguessin.

Podeu veure aquest reportatge d’investigació de la Sexta que parla dels pisos i habitacions de lloguer, és molt interessant. La Generalitat de Catalunya és l’única administració a Europa que ha obert expedient i sancionat a l’empresa que centra el reportatge, en el que ens situa al mig de l’escenari mundial d’aquest fenomen.

Tenim altres casos, www.uber.com pels taxis, www.gamping.com pels càmpings, www.eatwith.com pels restaurants , per posar alguns exemples.

Aqui teniu uns  articles de reflexió del fenòmen publicats a diversos mitjans:

• ¿Hasta dónde llegará el consuma colaborativo? – Expansión
• De economia colaborativa a precariedad 2.0 – El Mundo
• Las economias que el PIB no puede medir – Yorokobu
• El consumo colaborativa revoluciona el turismo – eldiario.es
• Més articles

Haurem d’estar amatents a la realitat i adaptar-nos, a veure com evoluciona, no sembla una simple tendència que passa de moda.

Notícies Relacionades
Los restaurantes pierden clientes por la feria del “food truck” y piden a la Paeria que no se repita
Los hoteleros proponen elaborar un calendario de ferias gastronómicas