COMUNICAT DE PREMSA

Els bars i restaurants no poden acollir-se a la prestació perquè tenen l’opció d’oferir delivery malgrat que el servei a domicili no els compensa econòmicament

L’1 d’octubre, el Govern Central va prorrogar diverses modalitats d’ajudes per cessament d’activitat que s’estenen fins al 31 de gener. Entre elles, s’hi troba la prestació extraordinària a la que es poden acollir tots els autònoms que han hagut de tancar les seves portes per decret de l’Administració. En el cas de Catalunya, des del dia 15 d’octubre, en que el Govern de la Generalitat va decretar el tancament de bars i restaurants, pensàvem que els establiments del nostre sector, també tenien l’opció d’acollir-s’hi i beneficiar-se de la prestació durant tot el temps que es mantingués el tancament per decret al nostre territori. Fins aquí tot bé. Però la sorpresa i el desencís del sector ha vingut al saber que, segons la interpretació de les mútues, la Generalitat no va decretar un tancament total, perquè va permetre el delivery. I aquesta incoherència entre la normativa estatal i l’autonòmica és on s’acullen les mútues per no atorgar la prestació per cessament d’activitat. Els bars i restaurant es troben, doncs, amb la mateixa situació que al mes de març, però amb una resposta totalment diferent. Per una banda, la prestació ja no és el 70% de la base de cotització, sinó que oscil·la entre el 40% i el 50%. Per altra banda, ja no es permet combinar el servei de delivery amb el cobrament de la prestació, ja que la interpretació que fan les mútues del Decret de la Generalitat de Catalunya és que si és possible oferir menjar a domicili, es dóna per sentat que no hi ha hagut un cessament de l’activitat.

Des de l’AEHT, la FIHRT, la Federació d’Hostaleria de Lleida i la Federació d’Hostaleria de les comarques de Girona volem posar de manifest el nostre desacord i malestar amb les condicions de les prestacions, que vèiem al principi com una oportunitat per salvar els negocis dels nostres socis, i ara se’ns presenten com una dificultat afegida a tot el que els hi ha caigut a sobre aquest any.

Per una banda, perquè no tots els establiments poden oferir delivery. Petits bars i cafeteries, amb un model de cuina de menú diari o de plat combinat, no tenen la infraestructura ni la oferta adequada per treballar amb aquest model de negoci. Per tant, tot i que tinguin la opció de fer-ho, no poden portar-ho a terme per falta de demanda i de capacitat d’adaptació amb tant poc temps i per un temps indefinit.

Per altra banda, els establiments que sí poden oferir delivery, no tindran mai la demanda necessària perquè els hi surti a compte el negoci sense un recolzament econòmic extra. El delivery és una opció per complementar o per mantenir als bars i restaurants actius i connectats amb els clients. És més una manera de demostrar que sempre hi són, que un servei per guanyar-se la vida.

Per tant, a banda de no poder acollir-se a la prestació de cessament d’activitat, els bars i restaurants es troben amb que l’alternativa d’oferir delivery no els permet sobreviure. En aquest sentit, creiem que les prestacions ofertes no responen a la realitat del sector, ni son coherents amb les seves necessitats. Les prestacions que proposa el Govern Espanyol són com intentar parar una hemorragia amb una tireta o com posar gasolina a un avió amb llaunes de 5 litres: poc pràctiques, molt surrealistes i totalment impossibles.

Des de l’AEHT i la FIHRT, també volem posar de relleu que a banda de no poder-nos acollir al cessament d’activitat i al cobrament de la prestació, els establiments del sector tenen l’obligació de seguir pagant autònoms. Com podran sobreviure, tant si ofereixen servei de delivery com si no? Com podran mantenir vius els negocis i reobrir-los amb condicions?

Sí; és cert que els empresaris autònoms del sector, poden acollir-se a alguna de les altres dues modalitats de prestacions per cessament d’activitat, però cap d’elles els compensa, perquè tenen condicionants duríssims que fan que als restauradors els surti més a compte donar-se de baixa de l’activitat i tancar els seus negocis. Com podem acceptar que per rebre la prestació, la facturació ha de baixar un 75% respecte l’any passat? Si no poden facturar ni el 25% (tot i que és un possibilitat real atenent a la immensa crisi que estan vivint), com se’n sortiran? Les mesures adoptades són la xocolata del lloro, perquè funcionen de cara a la galeria però no de cara a barraca. Són mesures que plantegen condicionants tant estrictes que condemnen als nostres socis al tancament o a la supervivència més miserable.

Ens intenten calmar amb prestacions que no ens podem ni plantejar, quan el que necessiten els bars i restaurants son ajudes que els permetin seguir amb el seu negoci ara, mantenir la il·lusió de voler tornar a obrir després, i si ve una tercera onada, estar segurs que les conseqüències sobre el sector no seran tant dures ni les respostes de l’administració tant ineficaces.

Des de l’AEHT reclamem un replantejament de les prestacions vigents que concretem, principalment, en la possibilitat de compaginar el servei de delivery amb el cobrament de la prestació per cessament d’activitat; en el cobrament del 70% de la base de cotització tal com es va fer inicialment, i en una prestació que no demani que la facturació caigui en picat per poder optar-hi. Reclamem escolta activa i respostes adaptades a la gravetat de la situació.

Atentament,

Francesc Pintado, president de l’AEHT
Pere Santos Buron, president de la FIHRT
Josep Castellarnau, President de la Federació d’Hostaleria de Lleida
Antonio Escudero, President de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona