Tot a punt per a la màgica nit de les festes del foc de la Val d’Aran

La nit de Sant Joan és molt especial per als aranesos, i més concretament pels de Les i Arties, que celebren dues festes que diuen molt del seu caràcter i les seves tradicions.

Els Haros de la Val d’Aran marquen l’inici de la temporada turística d’estiu. Al desembre de 2015, el comitè intergovernamental de la Unesco va declarar les Falles del Pirineu a Catalunya, Haro o Taro a la Val d’Aran i Brandons a França, com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquesta catalogació contempla les 63 festes del foc que se celebren durant el solstici d’estiu als Pirineus, entre les quals s’inclouen la Crèma deth Haro de Les i la Crèma deth Taro d’Arties.

La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars. Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l’arribada del bon temps. A la Val d’Aran aquestes festes antigament se celebraven en tots els pobles, però només Les i Arties les han mantingut.

El ritus del foc, que té els seus inicis en la cerimònia pagana que es feia en honor al déu Sol, que a la Val d’Aran i a Cominges es denominava Abelio, amb el temps es va incorporar a la tradició cristiana i en algunes localitats s’ha mantingut fins als nostres dies. Consisteix en la crema de les falles durant la nit més curta de l’any i s’escenifica amb el foc el canvi de cicle en l’any solar en que comença el declivi del dia. Amb aquest ritus es perseguia la purificació, la crema dels mals esperits –que a la Val d’Aran s’anomenen “erulets”- i de tot allò que porta la desgràcia i la malaltia a humans i bèsties. Després es portava una part del carbó i les cendres a les cases i a les quadres perquè no prenguessin mal, i una altra part als horts i als camps per demanar bona collita.

La Crèma deth Haro de Les

Es celebra el 23 de juny, festivitat de Sant Joan i suposa l’inici de les festes patronals de la localitat. Durant la vetllada es crema un tronc d’avet, el Haro.

L’escenari del ritual és la Plaça deth Haro, on, cap a les 10 de la nit arriba la processó al ritme de les danses tradicionals d’Es Corbilhuèrs de Les. Després de la benedicció i encesa del Haro se li cala foc i es procedeix a la crema de les halhes, una mena de torxes fabricades amb escorça de cirerer que es fan girar descrivint cercles i simulant la lluita per purificar i cremar els mals esperits. La cerimònia finalitza amb un ball al voltant del Haro encès, mentre a la plaça se serveix el “vin caud”, vi calent amb sucre, rom i fruita, que es pren al costat de la tradicional coca de Sant Joan.

Uns dies més tard, el 29 de juny, festivitat de Sant Pere, té lloc la “Quilha deth Haro”, és a dir, la plantada del nou Haro. Els nuvis tenen l’honor de distingir-lo amb una corona de flors, com a ritu per demanar fecunditat. Aquest arbre presideix la plaça de Les durant un any, fins a la propera nit de Sant Joan.

El segon dissabte de maig el poble celebra la “Shasclada” moment màgic en què se li claven les falques a l’arbre i es converteix en sagrat. Cal assenyalar que l’aixecament del Haro es porta a terme amb la mateixa tècnica que feia servir l’home primitiu per redreçar els menhirs: s’aixeca des del terra i a base de força i d’anar sustentant-lo es van guanyant graus d’altura fins que finalment es planta i es clava.

La Crèma deth Taro d’Arties

Per Sant Joan es celebra a Arties l’arribada del solstici d’estiu amb la crema d’un tronc d’avet, coincidint amb l’inici de les festes majors de la localitat. Aquesta celebració marcava també el moment en què els ramaders començaven a pujar als animals a les pastures més altes de les muntanyes.
Un mes abans de la festa, una expedició d’homes del poble surt a buscar el Taro, el carreguen i transporten cap al poble i el preparen per a la seva crema. Arribat el dia, se li cala foc i s’arrossega per carrers i places d’Arties, acompanyat de música i dels crits dels assistents, en un recorregut que s’allarga fins a altes hores de la matinada i que acaba davant de la casa de l’alcalde, on es deixa totalment carbonitzat. Segons la tradició, les cendres del Taro protegeixen, purifiquen i fertilitzen, pel que al escampar-les per tot el poble allunyen els mals esperits.

A partir de la seva designació per la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, les “Hèstes deth huec” s’han convertit en un dels principals atractius de l’estiu aranès.