Tanca el Big Ben, un espai únic.

Aquesta propera setmana tanca el mític Big-Ben de Mollerussa. Són varies les generacions que hem pogut gaudir de l’activitat de l’establiment, i es podrien escriure un llibre d’anècdotes. Va esdevenir un fenomen sense precedents a l’època dels 80. Era capaç de congregar milers de persones de tota Catalunya, Aragó i d’Espanya, alguns es desplaçaven amb autocars des de les ciutats més llunyanes.

No acabaríem enumerant a les actuacions de primer nivell que vàrem tenir l’oportunitat de gaudir-ne durant molt temps.

Va provocar un revulsiu en relació a la composició de les parelles dels casaments per la interrelació comarcal, molt tancada fins aleshores, i sols reservada als pocs que sortien a estudiar fora de casa, tot un fenomen demogràfic que va transformar molts pobles.

Era, lògicament insostenible, que a Lleida, una de les províncies amb menys població d’Espanya, tinguéssim dos discoteques de les més grans, però van conviure i retro alimentant-se una a l’altra, durant molt temps. Sens dubte, el model d’oci ha canviat, i aquests macrocomplexes no estan de moda. Les exigents normatives i la criminalització que n’ha fet la societat, ha fet la resta. El primer en caure va ser la Wonder, tot un referent. El Big Ben, era diferent, oferia servei de Bar i Restaurant diari, el que li permetia aguantar, fins on ha pogut. Un altra referencia que no ens podem oblidar, el Kipps d’Agramunt, anterior al Big Ben, i que recentment també ha tancat definitivament les seves portes com a Hotel i Bar Restaurant.

El Big ben era conegut per la seva disco, però el Restaurant va arribar a ser tot un referent de bona cuina, bon servei i en una època va capitalitzar bona part dels esdeveniment i casaments de la comarca i província.

Mollerussa no seria el mateix sense el Big Ben, va ser la capital de l’oci durant dècades, i aquesta activitat la va fer una ciutat prospera i dinàmica.

Des del sector. Un agraïment a tots el que han estat portant les regnes del Big Ben, durant el seu temps d’existència, quatre dècades, l’oci a Lleida avui segur que seria diferent sense la vostra aportació.

La reflexió que hauríem de fer tots és;

  • sols son les modes les que han fet canviar el model de l’oci ?
  • necessitem espais per gaudir de l’oci, o és millor al carrer ?
  • podrem trobar l’equilibri entre el cost de les mesures de seguretat i el cost d’altres normatives i la viabilitat econòmica ?
  • la fiscalitat d’aquests establiments és la correcta ? recordar que l’any passat van passar al 21 % d’IVA
  • aquests espais han tingut la culpa de tot el dolent que passa a la societat ? no han aportat res de positiu ?

Sentim molt profundament el tancament del Big Ben, i la resta de referents Lleidatans, com la Wonder o la Kipps. Tampoc ens podem oblidar de les diferents discos i sales que tenim al territori que tot i no ser tant importants com els anomenats, han estat autèntics referents a les seves localitats durant generacions, i que en aquests moments els que sobreviuen ho estan fent com poden.

Ara ens tocarà experimentar quin és el proper model i veure si hem evolucionat a millor, esperem que almenys sigui així i que tots aquests esforços hagin contribuït a una millora de la societat.

Tant dolents han estat aquests locals que han aconseguit fer feliç a tantes generacions ? ara que no els tenim, ho podem veure.