Revisió de l’impost turístic. Reunió amb el PP

Pimec Turisme, ha organitzat una ronda entre els partits amb representació parlamentaria per expressar la seva opinió a l’entorn de l’impost turístic, ara que fa un any de la seva implantació. És destaca l’irregularitat del territori amb la seva acceptació, que coincideix amb les previsions que es va fer des de Pimec. Les zones més consolidades turisticament, la costa catalana i Barcelona capital, han acceptat molt millor l’impost que la resta de Catalunya.

A Lleida, passa igual, a zones com l’Aran o Pallars s’accepta millor que al pla, que en moltes ocasions ningú pot entendre com es pot cobrar un impost turístic.

taxaparlamentPPred

A la seu del partit al Parlament ens va atendre el I.Sr. Rafael Luna i el I.Sr. José Antonio Coto

Balanç Impost turístic

El compromís del govern a l’establir la llei que regula l’impost turístic, va ser el de fer balanç a l’any de l’entrada en vigor.

La temporada 2013 ha estat una temporada turística rècord per Catalunya, s’ha batut records de visitants. Barcelona, és avui la dècima ciutat més visitada del mon i la costa Catalana la primera destinació vacacional d’europa.

A pesar d’haver tingut any record de turistes, s’ha recaptat la meitat de la quantitat que s’havia estimat.

Aquest èxit s’ha distribuït de forma irregular per tot el territori, i en les zones d’interior, ni tant sols han crescut, si no que la demanda, més basada en el mercat interior, ha minvat. És pot observar que altres zones també d’interior, no afectades per l’impost, han crescut. Amb el que podem concloure que les zones d’interior són més sensibles, i han sortit més afectades.

Aquestes dades es poden contrastar en les estudis que mensualment publica l’INE.

Per les destinacions turístiques clàssiques, l’imposició d’un impost turístics, que hem de dir, ja està imposat en moltes destinacions turístiques a nivell mundial, no ve de nou al client, i en general l’accepta. A l’interior, on en moltes ocasions els hotels presten els seus serveis per atendre necessitats del territori, no turístiques, és més qüestionable, i és difícil d’explicar al client que indrets, com Oliana, Tàrrega, Manresa o Terrassa, es cobri un impost turístic.

A França, la tax de sejour, és Municipal, i es cobra en els municipis que així ho estimen.

No hi ha territoris tan amplis i variats com Catalunya, que es cobri una taxa turística a tot el territori per igual. En algunes illes si es cobra una taxa, generalment a l’aeroport. Generalment als establiments turístics és cobra en grans ciutats o nuclis turístics, i solen ser municipals.

Per tant s’hauria de replantejar la taxa o almenys, aplicar-la a les zones turístiques ó municipis turístics.

També el principal escull administratiu està en la diferenciació i justificació de l’edad dels menors. S’hauria de buscar un sistema més fàcil. Ara s’ha de guardar còpia DNI o signar un document on els pares o representants legals, declaren l’edad del menor. El document s’ha de guardar durant quatre anys.