Llum verda al nou Decret de turisme de Catalunya

El Govern ha aprovat el nou Decret de reglament de turisme de Catalunya que regula nous productes turístics, defineix les modalitats, actualitza els requisits de classificació i les característiques dels allotjaments turístics, per afavorir la competitivitat i adequar la realitat jurídica a la demanda i a l’activitat. D’altra banda, també defineix la disciplina administrativa i el model de relació entre els diferents actors turístics.

El nou Decret simplifica, actualitza i integra en un sol cos normatiu les diferents normatives vigents fins avui en l’àmbit del turisme. D’aquesta manera s’aporta claredat, coherència i una millor interpretació, i per tant, una major seguretat jurídica. També estableix que els establiments turístics no requereixen de cap habilitació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de turisme.

  • La normativa regula nous productes turístics, com els allotjaments singulars i les llars compartides, per afavorir la competitivitat i adequar la realitat jurídica a la demanda i a l’activitat
  • El Decret simplifica, actualitza i integra en un sol reglament tota la normativa turística vigent fins ara

Allotjaments singulars i llars compartides, entre les principals novetats del Decret

El sector turístic és un àmbit especialment dinàmic i en constant evolució. La creació de noves fórmules d’allotjament, el desenvolupament de nous sistemes de comercialització i distribució i el fenomen que ha suposat l’economia digital, requerien de regulació.

En aquest sentit, amb el nou Decret, es crea la figura dels allotjaments singulars. Es tracta d’allotjaments que no encaixen sota cap de les modalitats vigents d’allotjament turístic. En són exemples les cabanes als arbres, les barraques de pedra seca entre vinyes, les coves, etc. El Decret estableix que s’hauran d’ubicar fora de vehicles, aeronaus o embarcacions així com d’edificis convencionals, construccions prefabricades, elements modulars o similars; i podran tenir una capacitat màxima de sis places.

També es crea la figura de la llar compartida, allotjament turístic que és l’habitatge principal del seu titular i que aquest comparteix com a servei d’allotjament amb terceres persones, en concret amb un màxim de quatre usuaris per estades de durada igual o inferior a 31 dies. El titular ha de residir i compartir l’habitatge amb els turistes mentre dura l’estada. S’estableix el termini d’un any perquè els ajuntaments puguin assumir aquesta tipologia d’allotjament turístic.

Pel que fa a l’habitatge d’ús turístic, amb el nou Decret s’estableix que no podrà ser ocupat amb més places que les indicades a la cèdula i, la seva capacitat màxima no podrà excedir de 15 places. Els titulars d’un establiment d’ús turístic hauran de lliurar les normes de convivència, i requerir l’abandonament immediat a aquells clients que atemptin contra la convivència.

En el cas dels establiments de turisme rural i allotjaments a l’aire lliure també hi ha canvis respecte la regulació anterior. L’antiguitat de les edificacions pels establiments de turisme rural passa a ser anterior a 1957. Pel que fa als allotjaments rurals, passen a tenir una capacitat màxim de 20 persones i podran exercir altres activitats en la mateixa finca.

El nou decret també presenta novetats en els allotjaments a l’aire lliure: estableix una nova regulació per a les àrees d’acollida de les autocaravanes en trànsit. El temps màxim d’estada és de 48 hores. També es passa a identificar les categories dels càmpings de 2 a 5 estrelles.

Mecanismes per preveure el frau i evitar la comercialització il·legal

La nova regulació també estableix la definició i la responsabilitat dels intermediaris d’allotjament turístic d’acord amb el seu règim jurídic. També especifica que els operadors, prestadors de serveis de la societat de la informació, estan sotmesos al regim jurídic del Decret tant els situats a Catalunya com els de fora quan realitzin intermediació en allotjaments situats a Catalunya. L’objectiu és preveure el frau i evitar la comercialització d’allotjament turístic il·legal. D’altra banda, amb el nou Decret es reforça el principi que l’economia digital relacionada amb l’activitat turística té l’obligació de respectar la legalitat turística vigent.

Un altre aspecte que tracta el nou Decret és la disciplina administrativa turística. En aquest sentit, en millora els seus instruments, ja que per exemple, preveu l’auxili dels cossos de seguretat per al desenvolupament de les funcions inspectores i amplia els deures de les persones inspeccionades. D’altra banda, dona seguretat jurídica a les administracions locals per imposar tot tipus de sancions previstes a la Llei de Turisme. La nova regulació també exclou de la disciplina turística les garanties dels drets dels consumidors i usuaris, i suprimeix la regulació d’obligacions en  les  reserves d’allotjaments per ser una qüestió pròpia dels consumidors.

El nou reglament incorpora també la regulació dels Fonts per al Foment del Turisme. Entre altres aspectes, especifica que els ens locals en el territori dels quals s’hagi assolit o superat el llindar dels 300.000 euros de recaptació en concepte d’Impost, han de destinar un mínim del 60% a projectes d’actuacions de promoció turística; i els que no hagin arribat a aquest import han de destinar un mínim del 75% a aquesta finalitat. Finalment, amplia la composició de la Comissió del Fons per al Foment de Turisme de 15 a 20 membres.

Font: NdP Generalitat de Catalunya