Les persones també són un bé a protegir (segona part)

La setmana passada un informe d’associacions ecologistes proposant taxes ecològiques per activitats que afecten directament al nostre entorn, la caça, l’esquí alpí, el turisme, entre moltes altres.

Aquesta, la reticència de les autoritats hidrològiques a autoritzar un festival, i la descoordinació administrativa per executar les obres d’adequació del canal de piragüisme de Sort pel Campionat del món de piragüisme, provocada per una denúncia per no respectar el període d’incubació dels ous de les truites del riu, en el tram del canal olímpic de Sort, que no arriba als 500 m.

Conclusió, en aquest territori, costa molt fer coses, per no dir és impossible. Per tant la gent que hi visquem ja podem anar prenent nota.

Amb el que costa tenir iniciatives productives i posar-les marxa al nostre entorn, sols falta l’administració que tenim, per carregar-se les poques que prosperen.

Comencem per dir que l’empresa promotora hauria de ser una mica més diligent en un tema que és cabdal per l’èxit del festival, la seguretat de les persones, i hauria de presentar propostes viables amb temps i forma.

En relació a la inundabilitat, un tema que coneixem molt bé, estem en un marc europeu on una directiva del 2007, obliga als estats membres a la gestió del risc, i a Lleida, s’obvia directament. És més fàcil prohibir que gestionar, per tant, prohibim. Ja ho veiem, tenim un territori inundable, i per tant l’escenari que l’administració de burocràtics que tenim dibuixa és que no hi podem fer res.

En altres països d’Europa això no és així. El risc d’inundació es gestiona. Com?

La inundació generalment no es pot evitar, en alguns casos si, fent obres, o ordenant el territori saben el que pot passar, però en la majoria no, en un episodi d’intensitat de pluja els terrenys periòdicament es poden inundar.

L’important és disposar d’eines per preveure-ho i disposar de plans d’autoprotecció perquè arribat el cas es puguin activar i preservar a les persones.

Per això calen eines. Eines com radars meteorològics. A Catalunya 4 del Meteocat i 1 d’Aemet. (el d’Aemet situat al pic d’Agulles a Corbera, pràcticament al costat del de Vallirana del Meteocat, duplicant dades inútilment, la resta a la línia de la costa catalana ). El més pròxim al Pirineu de Lleida, a la Panadella. La majoria es van desplegar als anys 1996 al 2008. Amb aquest escenari, no podem tenir prediccions efectives al Pirineu. Per què ni tan sols s’ha provat d’instal·lar un micro-radar en alguna vall del pirineu? Com ho fan en altres països amb una orografia similar al Pirineu, per exemple Suïssa?
Descuit?

Nosaltres venim reclamant fa anys a diferents administracions, la posada en marxa d’un SAPI ( Sistema d’Alerta Primerenca ) justament a la zona del Pallars, amb una inversió d’uns 200.000 € i tant protecció civil com l’ACA ens han reiterat sistemàticament que ells no tenen un duro. Després hem vist com han fet inversions molt més importants en altres zones. És més, el col·lectiu de diferents tècnics porten pràcticament dos anys estudiant el sistema que hem proposat i ni l’han validat ni n’han proposat un altre. Millor no mullar-se, continuar igual, sense fer res, i sense oferir garanties de futur als que visquem al Pirineu. Això si, s’ha de preservar d’incubació dels ous de la truita del Pallars, en un petit tram del riu (menys de 500 m), costi el que costi.

S’hauria de revisar a fons les prioritats del nostre territori, i analitzar qui pren les decisions que ens afecten a tan llarg termini.

Nosaltres estimem que si continuem igual, sense fer res, la població al Pirineu caurà dràsticament, però si a més de no fer res encara prohibim el poc que es fa, que podem esperar…

Per tant demanem que es faci un canvi radical en la percepció del nostre territori, en què s’estimi estratègicament els nostres valors i es reforcin les iniciatives que poden aportar sostenibilitat i prosperitat al nostre entorn. Si sabem que és un cant de sirenes, però tenim l’esperança que un dia o altre algú s’adonarà que si no fem un conjunt d’accions decidides i coordinades per afavorir el nostre entorn, els que hi visquem anirem buscant alternatives. És el que està passant actualment, la població de la província s’està reduint, i els que hi quedem som cada vegada de més edat.

Articles relacionats
Les persones, també són un bé a protegir
Hostaleria de Lleida informa sobre els principals factors que dificulten la competitivitat del sector hostaler lleidatà

Notícies relacionades
L’ACA desaconsella que el Doctor Music es celebri a Escalarre per seguretat
Editorial Diari Segre: Pressió Ecològica