Els monitors de Port Ainé

Aquesta setmana són notícia. Reclamen condicions mínimes de treball. Avui sembla que tot val. En un altre ordre, els taxistes de Barcelona es volen queixar, ho fan en el moment de màxima necessitat, quan la ciutat organitza el MOBILE, aquest any tornen a amenaçar. La Presidenta de la comunitat de Madrid, sense cap mena d’escrúpol, diu que faran el necessari per captar el congrés. Clar tothom està amb el seu dret, i mentre els organitzadors, ja deuen estar farts de tots nosaltres.

A Lleida amb el turisme, i amb l’esquí amb particular hauríem de tenir clar quin model volem i apostar decididament per ell. Tenim un recurs increïble, i limitat, la neu, i ara ens estem discutint per engrunes. Els hotelers ja no diem res del preu de misèria que venen les habitacions, per desgràcia ja hi estem acostumats.
Paga la pena portar gent per tan poc valor afegit? De vegades hem de dir que si, i serveis per cobrir les despeses mínimes, però durant un temps, no com a sistema.

Hauríem d’exigir una estratègia clara. Ara la Generalitat, ja gestionarà a Lleida, tres estacions, Port Ainé, Espot i Boi Taüll. És un excel·lent motor econòmic per aquestes contrades, i no hem de posar “pals a les rodes”, però hem d’exigir que s’esculli el millor camí.