El preu dels llagostins i la música en un banquet de noces

Recentment en un programa de televisió de màxima audiència, dos il·lustres autors i cantants van dur a terme una entrevista on van repassar la seva extensa carrera professional (i vida) en companyia d’una prestigiosa periodista del panorama nacional. L’entretinguda entrevista va donar motiu per parlar de tot: política, vida, família, passat, present, futur, etc. … però un dels moments que més ens va cridar l’atenció, va ser quan es va relacionar per part d’un dels entrevistats la contraprestació econòmica que han de percebre els autors per la música d’unes noces i els llagostins que se serveixen en aquestes mateixes noces. Manifestava l’entrevistat que si en unes noces no es paga per la música, per què motiu s’han de pagar els llagostins de la mateixa? Considerava també l’interpel·lat que en aquest país no s’entenia ni es volia entendre el que significa el dret d’autor i el seu reflex en la llei de propietat intel·lectual, afirmació que respectem però que no podem compartir-la en la seva integritat.

El problema no resideix en el concepte de drets d’autor, drets de propietat intel·lectual que assisteixen tant a autors, productors de fonogrames (discogràfiques) com a intèrprets o executants, ja siguin aquests drets morals o patrimonials, sinó més aviat en el valor econòmic o contraprestació econòmica en què es fixen aquests drets. Al contrari que en condicions normals de mercat, el preu dels drets no es fixa en funció de l’oferta i la demanda d’un be o servei, sinó que es fixen de manera unilateral per les seves respectives entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual, SGAE en el cas dels autors i *AGEDI/*AIE en el cas dels productors de fonogrames (discogràfiques), artistes, intèrprets o executants.

Per tant si algú vol “comprar” drets d’autor solament pot acudir a SGAE per adquirir-los, no pot acudir a un altre lloc. Traslladant aquest concepte al manifestat per l’entrevistat, s’imaginen com seria el preu dels llagostins si solament hi hagués una peixateria en tota Espanya on acudir a comprar-los?

No es nega el dret de cada autor, productor de fonogrames, intèrpret o executant a percebre una contraprestació raonable per realitzar el que es denomina actes de comunicació pública de la seva obra (el que ve a ser posar la seva música en un establiment hostaler) però el que no pot ser admissible en una societat madura és que aquest preu solament vingui fixat per una de les parts, les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual. Fa uns mesos es va publicar la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual on es van establir una sèrie de criteris que les entitats de gestió havien de respectar a l’hora de fixar unes tarifes equitatives (el que ve a ser el preu), criteris tals com el grau d’ús efectiu del repertori en l’activitat de l’usuari, l’amplitud del repertori que gestiona aquesta entitat de gestió, intensitat i rellevància del repertori o els ingressos econòmics que suposen per a l’usuari l’utilitza aquest repertori, entre uns altres.

En aquesta mateixa reforma s’establia que la metodologia de determinació de les tarifes generals s’aprovaria mitjançant ordre del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i als sis mesos de la seva publicació, les entitats de gestió haurien d’aprovar noves tarifes generals. La citada ordre no s’ha publicat encara i han passat cinc mesos des de la publicació de la reforma pel que la determinació del nou marc legal segons el qual s’han de recalcular les noves tarifes encara no ha vist la llum.

A més a més, aquesta mateixa reforma determinava que les entitats de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual hauran de (obligatori) crear una finestreta única a través de la qual se centralitzaran les operacions de facturació i pagament dels imports dels usuaris. El termini per crear-la va vèncer el passat cinc d’abril però la reforma ja es va avançar davant aquest possible desacord, i també fixava en el seu text una pròrroga mancant acord d’altres tres mesos. Arribada aquesta data, serà la Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport qui podrà (potestatiu) dictar els termes en què ha de desenvolupar-se aquesta finestreta única.

Finalment, el 10 d’abril finalitzava el termini que tenia el Govern per traslladar la Directiva 2014/26/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer relativa a la gestió dels drets d’autor i drets afins i a la concessió de llicències multiterritorials de drets sobre obres musicals per a la seva utilització en línia al mercat interior, encara que si bé és cert, bastants dels aspectes aquí regulats ja van quedar plasmats en la reforma de la Llei nacional publicada el 5 de novembre de l’any passat.

Mentrestant, seguim parlant del preu dels llagostins.