El dret d’admissió als establiments d’hostaleria

Per entendre el dret d’admissió s’ha d’explicar el principi d’igualtat que està recollit a l’article 14 de la Constitució que diu que els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

L’article 14 de la Constitució empara el dret d’accés dels consumidors i usuaris als establiments públics i prohibeix que el dret d’admissió es pugui utilitzar de forma discriminatòria per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

A continuació, analitzarem la regulació del dret d’accés i permanència tant als establiments d’allotjament turístic com el dret d’admissió per les activitats recreatives musicals i de restauració.

D’una banda, el dret d’accés i permanència als establiments d’allotjament turístic com hotels, pensions, càmpings, apartaments turístics, etc., es troba regulat a l’article 39 bis de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya i a l’article 12 del Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic.

D’altra banda, el dret d’admissió per a bars, restaurants, salons de banquets, bars musicals, discoteques, sales de ball, cafès teatre, cafès concert i similars, està previst als articles 5.1.c) i 10 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, així com als articles 50 a 55 del Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives.

dret d'admissió

1.- Dret d’accés als establiments d’allotjament turístic (hotels, pensions, càmpings, apartaments turístics, etc.)

L’article 39 bis de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya estableix:

“Dret d’accés als establiments d’allotjament turístic

1. Els establiments d’allotjament turístic tenen la consideració de local públic.
2. L’accés i la permanència en els establiments d’allotjament turístic són lliures per als usuaris que n’hagin contractat els serveis i no es poden restringir per raó de raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
3. L’accés i la permanència en els establiments d’allotjament turístic es poden condicionar al compliment de reglaments d’ús o de règim interior. Aquests reglaments no poden contenir disposicions contràries a aquesta llei o a la normativa que la desplegui i s’han d’anunciar de manera ben visible en els punts d’accés a l’establiment.
4. Els titulars de les empreses turístiques poden impedir la permanència en llurs establiments d’allotjament turístic dels usuaris que incompleixin algun dels deures que estableix l’article 31.***
5. Els titulars de les empreses turístiques poden sol·licitar l’auxili dels agents de l’autoritat per a desallotjar d’un establiment d’allotjament turístic les persones que incompleixin les regles usuals de convivència social i les que pretenguin entrar-hi amb finalitats diferents a la del gaudi pacífic del servei que s’hi presta o de l’activitat que s’hi desenvolupa.
6. El règim d’admissió d’animals domèstics en un establiment d’allotjament turístic ha de constar en llocs visibles de l’establiment i en la informació de promoció. En tot cas, de conformitat amb el que estableix la normativa sectorial, les persones amb disminució visual, total o parcial, hi han de poder accedir acompanyades de gossos pigall o d’assistència.”

***Article 31 de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya

“Desallotjament
1. En els supòsits d’abandonament de pertinences i/o expulsió de l’establiment, ja sigui per les causes previstes a l’article 12 o altres, les persones titulars de l’establiment poden retirar de la unitat d’allotjament les pertinences de la persona usuària que s’hi trobin, una vegada fet l’inventari i signat per dos testimonis. Transcorregut un mes d’ençà que s’hagi notificat fefaentment a l’adreça facilitada per la persona usuària, l’establiment pot disposar lliurement de les pertinences.
2. En establiments de càmping, els elements d’acampada i albergs de les persones usuàries poden ser retirats a un nou emplaçament dins del càmping fora de la zona d’acampada sense necessitat de garantir les condicions de vigilància d’aquests elements retirats i sempre que no suposi un increment del risc per a les persones usuàries del càmping.
3. La retirada de les pertinences per part de les persones propietàries comporta l’abonament del preu establert en aquests supòsits per l’establiment i, si no, el preu diari segons tarifes de preus vigents, així com les despeses de trasllat ocasionades.”

Així mateix, l’article 12 del Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, estableix el dret d’accés i permanència:

“Article 12
Dret d’accés i permanència
El dret de les persones usuàries a l’accés als establiments d’allotjament turístic es regeix pel que disposa l’article 39 bis de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.
Els establiments d’allotjament turístic tenen la consideració d’establiments oberts al públic i són de lliure utilització per qualsevol persona d’acord amb les condicions establertes a la normativa vigent, les normes del reglament d’ús o de règim interior, si n’hi ha, i, en tot cas, les regles de la bona convivència i d’higiene.
Les persones titulars dels establiments poden desallotjar del seu establiment les persones que incompleixin les regles de la bona convivència i de la higiene, així com les persones que pretenguin entrar o romandre en l’establiment amb finalitat diferent a la pròpia de l’allotjament.
En el supòsit que n’hi hagi, les normes del reglament d’ús o de règim interior dels establiments d’allotjament turístic han d’estar a disposició immediata de les persones usuàries que les sol·licitin. Les normes de règim interior han d’estar redactades, com a mínim, en els idiomes següents: català, castellà, alemany, anglès i francès.”

L’incompliment de la normativa del dret d’accés als establiments d’allotjament turístic pot donar lloc a les sancions previstes a la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya. En els casos més greus d’infracció de la normativa del dret d’admissió pot donar lloc, fins i tot, a responsabilitats penals.

2.- Dret d’admissió per a bars, restaurants, restaurants bars, salons de banquets, bars musicals, discoteques, sales de ball, cafès teatre i cafès concert i similars.

El dret d’admissió.

El dret d’admissió es troba reconegut legalment a l’article 5.1,c) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, que diu:

“Drets i obligacions dels espectadors i els usuaris
1. Els espectadors, els participants i els usuaris dels espectacles públics i de les activitats recreatives tenen els drets següents:
c) Ésser admesos a l’establiment o a l’espai obert al públic en les mateixes condicions objectives per a tots els assistents, sempre que la capacitat d’aforament ho permeti i que no es doni cap de les causes d’exclusió, que han d’ésser establertes per reglament, per raons de seguretat, per a evitar l’alteració de l’ordre públic o en aplicació del dret d’admissió.”

A més, l’article 10 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, regula l’exercici del dret d’admissió:

“Dret d’admissió
L’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social dels usuaris dels establiments i els espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d’accés com a la permanència en els establiments i a l’ús i gaudi dels serveis que s’hi presten.”

dret d'admissió

La regulació concreta i detallada de l’exercici del dret d’admissió per a bars, restaurants, restaurants bars, salons de banquets, bars musicals, discoteques, sales de ball, cafès teatre i cafès concert i similars, es troba al Decret 112/2010, de 31 d’agost , pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles púbics i activitats recreatives. L’article 50 estableix la definició de dret d’admissió:

“Article 50
Dret d’admissió
1. El dret d’admissió és la facultat que tenen les persones titulars dels establiments oberts al públic i les persones organitzadores d’espectacles públics i d’activitats recreatives previstos a l’annex I de determinar les condicions d’accés, dins els límits establerts per l’article 5.1.c) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, per aquest Reglament i per la resta de normativa que sigui d’aplicació.
2. L’exercici del dret d’admissió no pot comportar, en cap cas, discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància personal o social de les persones usuàries dels establiments i dels espais oberts al públic, tant pel que fa a les condicions d’accés com a la permanència en els establiments i a l’ús i gaudi dels serveis que s’hi presten.”

Condicions d’accés.

L’article 51 del Reglament d’espectacles púbics i activitats recreatives fixa les condicions d’accés sobre les quals es pot basar l’exercici del dret d’admissió:

“Article 51
Condicions d’accés
1. Les condicions d’accés sobre les quals es pot basar l’exercici del dret d’admissió han de ser concretes i objectives i en cap cas no poden ser arbitràries ni improcedents, ni basar-se en criteris discriminatoris que puguin produir indefensió a les persones usuàries o consumidores. Tampoc poden ser contràries als costums vigents a la societat. Aquestes condicions s’han de fer constar en un rètol amb les característiques que es determinen a l’annex IV d’aquest Reglament”
(Les plaques han de ser com a mínim de 30 cm d’amplada i 20 d’alçada, i la lletra de caixa alta, de 36 punts com a mínim. Han d’estar col·locades en els accessos del local o recinte, plenament visibles des de l’exterior. Si hi ha taquilles s’han de col·locar en tot cas a les taquilles. També es poden col·locar, a més, a l’interior del local).
“2. La persona titular de l’establiment obert al públic o la persona organitzadora de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa ha de trametre una còpia del rètol indicat a l’apartat anterior al servei territorial competent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives corresponent, el qual li pot requerir la modificació del rètol si considera que no compleix els límits i requisits legalment establerts. En aquest cas, la persona titular o la persona organitzadora ha de comunicar de nou el rètol a l’administració competent un cop l’hagi corregit. El full on consten les condicions d’accés, en virtut de les quals es pot exercir el dret d’admissió, ha d’estar degudament segellat per l’Administració i ha de romandre obligatòriament a l’establiment o lloc on es desenvolupi l’espectacle públic o l’activitat recreativa. El rètol on consten les condicions ha d’estar col·locat en un lloc visible a la zona d’accés de l’establiment.
3. Qualsevol modificació de les condicions del dret d’admissió s’ha de tramitar de conformitat amb el mateix procediment regulat pels apartats anteriors.”

Limitacions generals d’accés.

L’article 52 del Reglament d’espectacles púbics i activitats recreatives fixa les limitacions generals d’accés. S’ha de destacar que el titular de l’establiment per aplicar aquestes limitacions generals d’accés no és necessari que les faci públiques en cap rètol, perquè ja estan previstes a la normativa vigent. Per aquesta raó, atès que les limitacions generals d’accés ja estan recollides a la normativa, tampoc és necessari fixar el rètol que encara avui està penjat en alguns establiments amb el text “Reservat el dret d’admissió”, atès que pot ser motiu de sanció per part de l’Administració competent.

“Article 52
Limitacions generals d’accés
1. Les persones titulars dels establiments oberts al públic, les organitzadores dels espectacles públics i de les activitats recreatives, o els responsables designats per aquestes, resten obligades a impedir-hi l’accés a:
a) Les persones que vulguin accedir-hi un cop superat l’aforament màxim autoritzat establert a la llicència.
b) Les persones que manifestin actituds violentes o que incitin públicament a l’odi, la violència o la discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió, discapacitat, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició o circumstància social o personal, i, en especial, a les que es comportin de manera agressiva o provoquin aldarulls a l’exterior o a l’entrada, a les que portin armes o objectes susceptibles de ser utilitzats com a tals i a les que portin robes,
objectes o símbols que incitin a la violència o suposin apologia d’activitats contràries als drets fonamentals reconeguts a la Constitució.
c) Les persones que mostrin símptomes d’embriaguesa o que estiguin consumint drogues o substàncies estupefaents o mostrin símptomes d’haver-ne consumit.
d) Les persones que no compleixin les condicions d’edat mínima requerida, d’acord amb el que preveu l’article següent.
2. Si alguna persona es troba dins de l’establiment obert al públic o al lloc on es realitza l’espectacle públic o l’activitat recreativa en les condicions a què es refereixen els paràgrafs anteriors d’aquest article, la persona titular, organitzadora o responsable ha d’expulsar-la, per a la qual cosa pot requerir l’assistència de la policia de Catalunya.”

Les limitacions d’accés per a les persones menors d’edat.

Es regulen a l’article 53 del Reglament d’espectacles i activitats recreatives, que diu:

“Article 53
Limitacions d’accés per a les persones menors d’edat
1. Les persones menors d’edat tenen prohibit d’entrar als establiments o espais oberts al públic, espectacles públics o activitats recreatives següents:
a) En els establiments de jocs i apostes, d’acord amb el previst per la seva normativa específica.
b) En què es realitzen activitats de naturalesa sexual.
2. Les persones menors de 16 anys tenen prohibida l’entrada a les discoteques, sales de festa, sales de ball, bars musicals, sales de concert, cafès concert i cafès teatre, excepte quan es realitzin actuacions en directe i vagin acompanyades de progenitors o tutors. En aquest cas, en acabar l’actuació les persones menors d’edat no poden romandre a l’establiment.
Les persones menors de 18 anys tenen prohibida l’entrada als establiments de règim especial.
Les persones menors de 14 anys tenen prohibida l’entrada a les discoteques de joventut. Queden exclosos d’aquesta prohibició els restaurants musicals i les sales festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut.
3. En els espectacles públics i activitats recreatives on estigui permesa l’entrada de menors d’edat s’ha de complir en tot cas la normativa que imposa determinades restriccions per a la seva protecció, i en tot cas les normes següents:
Les relatives a la protecció de la salut.
Les relatives a la prohibició d’ús de màquines recreatives amb premi o d’atzar.
Les relatives a les limitacions d’horaris que afecten les persones menors d’edat.
Les relatives a la protecció de la infància i la joventut.”

Efectes del dret d’admissió.

Els efectes de l’exercici del dret d’admissió són els següents:

“Article 54
Efectes
1. En l’exercici del dret d’admissió no s’ha de permetre l’accés a l’establiment de les persones que no compleixin les condicions establertes en el rètol, i s’ha d’impedir l’accés de les persones que es trobin en alguna de les situacions previstes pels articles anteriors.
2. Les persones consumidores o usuàries que considerin que l’exercici del dret d’admissió o les condicions d’accés, tal com estan previstes o els han estat aplicades en un establiment obert al públic, espectacle o activitat recreativa determinats, no són conformes al que preveu aquest Reglament, poden formular denúncia davant l’administració competent per sancionar o davant la via jurisdiccional procedent.”

Responsables d’exercir el dret d’admissió.
Els responsables d’exercir el dret d’admissió es regulen a l’art. 55 del Reglament d’espectacles i activitats recreatives:

“Article 55
Responsables
L’exercici del dret d’admissió és responsabilitat de les persones titulars de l’establiment o espai obert al públic o de les persones organitzadores de l’espectacle públic o activitat recreativa, que el poden exercir directament o mitjançant el personal que designin a aquests efectes, que actua a les seves ordres. En els establiments, espectacles o activitats que, segons els articles següents, tenen l’obligació de disposar de personal de control d’accés, aquest és responsable de l’exercici del dret d’admissió, sense perjudici de la responsabilitat de la persona titular de l’establiment o organitzadora de l’espectacle públic o de l’activitat recreativa.”

També hem de recordar la figura del personal de controlador d’accés, que és la persona o persones que exerceixen les funcions d’admissió i control d’accés al públic a l’interior de determinats establiment o espais oberts al públic d’espectacles públics o activitats recreatives, i que es troben sota la dependència contractual de la persona titular o organitzadora d’aquesta activitats. És obligatori per als nostres locals on es realitzen activitats recreatives musicals (bars musicals, discoteques, sales de ball i similars), a partir de 150 persones d’aforament).

Per últim, s’ha de posar de relleu que l’incompliment de la normativa del dret d’admissió es pot sancionar amb les multes previstes a la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. En els casos més greus d’infracció de la normativa del dret d’admissió pot donar lloc, fins i tot, a responsabilitats penals.

Conclusions.

Els establiments d’hostaleria estan considerats establiments públics.

Com a titulars d’un establiment d’hostaleria tenim l’obligació d’atendre a tothom, exceptuant les condicions que es regulen a la normativa del dret d’admissió i que es detallen en aquest document.

No podem aplicar el dret d’admissió de forma discriminatòria.

Si volem aplicar unes condicions del dret d’admissió específiques a bars, restaurants, bars musicals, salons de banquets, discoteques i similars, haurem de presentar una còpia del rètol amb les condicions que volem aplicar al Servei Territorial del Joc i Espectacles, el qual ens pot requerir la seva modificació si considera que no compleix els límits i requisits legalment establerts. Aquest rètol haurà de tenir unes mides específiques. Si no volem unes condicions específiques per aquest tipus d’establiments, no cal posar cap rètol.

La infracció de la normativa del dret d’admissió pot donar lloc a responsabilitats administratives, i en els casos més greus, fins i tot, a responsabilitats penals.