Com ha de ser el nou turisme de muntanya?

A Lleida tenim neu. Tenim la major superficie esquiable d’Espanya. El turisme d’esqui està demostrat que és dels més profitosos pel territori, te una despesa per turista elevada, l’index de repetició alt, crea adicció, és una afició que es pot fer amb família, amb amics, a l’entorn de l’empresa, te glamour, …

Aquest fet a situat Lleida durant anys, com una destinació líder d’interior a Espanya, amb la combinació de temporada d’estiu i d’ hivern.

Amb tot, dins del mercat mundial, la neu, el Pirineu, i menys Lleida pràcticament existeixen.

Les infraestructures d’esquí a Lleida, exceptuant Baqueira, estan a mans de Ferrocarrils de la Generalitat i Boi, que està en una situació financera fregant el límit que l’impossibilita competir amb condicions.

Que han fet els nostres competidors més directes, i que hem fet nosaltres ?

AlaDeltaExtrema600px

El passat mes d’abril va tenir lloc a Andorra el 8è Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya. Un dels temes importants que es van debatre va ser l’estancament del turisme de muntanya a l’estiu i que el Professor Peter F. Keller ha estat l’encarregat de redactar les conclusions.

La principal conclusió és que les noves tedències del turisme de muntanya a l’estiu ofereixen grans oportunitats de creixement i dins un marc turístic favorable, permeten a empresaris innovadors obrir nous mercats amb nous productes.

Activitats com el sederisme, l’alpinisme, BTT…  són productes turístics que cada vegada més el client demanda en la recerca de sensacions úniques, convertint-se en multi-nínxols en un mercat cada vegada més exigent, que pot ajudar a desestacionalitzar el turisme de muntanya, tradicionalment d’hivern i que pot ser una bona competencia al turisme de sol i platja que no para de créixer.

BTT600px

Aquí s’ha fet pales la manca d’estratègia per un sector cabdal pel Pirineu. S’ha anat posant pegats. Amb el teló de fons del canvi climàtic, que tot i que sembla que aquí no afecti o que afecti nevant més, el cert és que tenim una regressió molt important en aquests anys a les glaceres del pirineu, i que tard o aviat acabarà afectant de ple amb aquesta activitat. Però que estem fent per preveure aquesta situació ? Si no podem preveure l’instal·lació d’uns parallaus avans de finalitzar la temporada, com podem pensar que algu pensi amb quina afectació pot tenir el canvi climàtic i que podem fer per preparar-nos ?.

Senderisme600px

Que fem a l’estiu amb les estacions d’esquí ? que fan a altres zones del mon, Àustria, Alemanya, Canadà, USA ?

Al final de temporada ens trobem que la carretera de Portainé està tallada, i aquesta Setmana Santa no s’ ha pogut accedir a pistes. On està l’error ? Principalment està en que no tenim estratègia, no sabem si hem d’apostar decididament o no per la neu, no sabem quin model hem de seguir, ni tant sols tenim clar com, ni amb qui. Aquest és el principal problema i el principal error. No disposar d’estratègia per un sector estratègic pel nostre territori..

Aquesta situació es repeteix en altres camps del turisme.

Tot va per inèrcia. A nivell d’empreses individuals, tenim grans campions però com a destinació global, i tinguem en compte l’estiu, perdem posicions.

Document Relacionat
Document íntegre de les Conclusions del Congrés

Notícies relacionades
L’Hostaleria de Lleida ha estat al 8è Congrés Mundial de Turisme de Muntanya a Andorra
Las estaciones de invierno al asalto del verano