Com ens en sortirem? La nostra proposta

Ja estem al setembre, inici del curs escolar i a la pràctica, de la majoria d’activitats. La pandèmia segueix amb el seu curs, i sembla que no hi ha forma de preveure que ens espera. L’atenuant que podria suposar un medicament capaç que la malaltia no sigui letal, no apareix, les vacunes van avançant, però encara van per llarg…, la incertesa és total, les administracions  no encerten les decisions i encara provoquen més incertesa.

La nostra activitat s’ha catalogat com d’alt risc, des de l’inici. L’oci nocturn, el que més, amb el tancament a tot l’estat espanyol, “sine die”, la resta amb moltes limitacions, d’aforament, tant interior com exterior, i amb els consells de reduir el contacte social. Tot i que el Primer Ministre Holandès aquesta mateixa setmana recomana fer trobades familiars millor als establiments públics que en l’àmbit privat. Segons com es miri podem passar de criminalitzats, a valorats per oferir un servei de primer nivell.

Al nostre territori, ha passat l’estiu, després d’una primavera tancats, amb dues tendències totalment oposades, al pla, amb Lleida i els 6 municipis tancats, pràcticament tot el juliol, i quan es pot obrir al 12 d’agost, a Lleida hi queda poca gent. A la resta de municipis del Segrià i Noguera, amb moltes limitacions, però aconseguint una activitat irregular, alguns molt propera a la normal, altres molt reduïda, juntament amb la resta de comarques del pla. A tot el Pirineu, una ocupació espectacular.

Pel volum d’activitat generat, especialment al Pirineu, no ens consta un volum d’infeccions proporcional a l’activitat ni vinculat al nostre sector.

A Lleida i els sis pobles del Segrià, a pesar de reduir dràsticament les xifres que elabora el mateix govern en aquests dies, incrementen les restriccions, reduint l’aforament al 50%. I com és habitual a la casa, sense cap mesura pal·liativa al sector en forma d’ajudes.

Volem fer una crida a totes les administracions:

Si no canviem els paràmetres d’actuació, i ho fem aviat, costarà molt més sortint-nos-en.
De moment tot s’encara a salvaguardar l’ocupació. Senyors, això no és possible, i menys sense ajuts. Ara suposem que ja ho tenim clar.

La prioritat és mantenir les estructures empresarials, encara que sigui de forma latent. Quan es recuperi l’activitat, les empreses ja contractaran treballadors, així serà més ràpid. Si deixem morir les empreses, costarà molt més reprendre l’activitat i l’ocupació.

També indicar que segons els nostres indicis, observant el que succeeix, i amb el missatge del Primer Ministre Holandès, podem veure com la incidència sanitària als nostres establiments és baixa. La reflexió que fem és que segurament els nostres establiments són més segurs que els domicilis privats, per les mesures establertes i perquè als establiments públics es manté millor la guàrdia. Per tant, podrien dir que estem prestant un bon servei a la societat. Si vull quedar amb algú, millor a un establiment d’hostaleria que a casa. En aquest sentit tenim molta feina en revertir la mala imatge que se’ns ha creat situant-nos com a principal focus de la infecció. Demanen accions concretes per treballar-ho . Recordem que molts dels nostres establiments té el segell “Establiment Segur “.

En relació amb la reactivació econòmica, s’han de prendre mesures per mantenir les empreses, encara que siguin inactives, i amb els mínims costos. Hem de destacar que a Lleida i els sis municipis del Segrià, amb les restriccions extra del juliol i agost, s’ha acumulat un deute addicional que pot condicionar el futur dels establiments.

Quines mesures s’han de prendre:

  • Eliminar els costos laborals de les persones inactives, totals o parcials. ERTO’S bonificats al 100% o passar els treballadors a l’atur amb el compromís de readmissió, sense indemnització.
  • Recuperar ajuts d’autònoms, ajut extraordinari de l’SMI i deixar de cotitzar.
  • Ajudes a fons perdut pels lloguers, interessos, crèdits i altres despeses que no es puguin anul·lar.
  • Ajornaments Hipoteques i crèdits de negocis, introduint terminis de carència.
  • Replantejament dels ICO‘s en vigor, ampliar carències, reduir costos i poder ampliar quanties.
  • Amb l’objectiu de poder arribar a les ajudes i poder tornar a arrancar.

Aquestes són clau per mantenir les estructures empresarials, a més s’ha de pensar en la dinamització quan puguem recuperar la confiança i amb l’oportunitat de millorar l’estructura actual adequant-nos a l’automatització i la digitalització.

A més, s’ha d’emprendre accions col·lectives per les zones més afectades.

Adjuntem les nostres propostes juntament amb les quals hem treballat amb altres entitats:

SOS Hostaleria
Cambra de Comerç
Pimec Turisme
CEHE

Sols dir que des del març, no s’han aturat els impostos de l’AEAT (Agència Tributària), que sols s’ha ajornat el primer trimestre sense interessos, i que ara ja es comencen a generar interessos.

Els municipis, alguns si s’han pronunciat per no cobrar la taxa de terrasses, però la majoria no, i la majoria de taxes es continuen pagant. La majoria ha facilitat però tot el tràmit d’instal·lació de les terrasses.

Us convidem a reflexionar i a prendre mesures efectives perquè quan puguem treballar, puguem començar com més aviat millor, i amb les millors condicions.